“Tenim establiments capaços de merèixer l’atenció de les guies més acreditades”

Miquel Canturri és un dels símbols de la restauració del país, i posa el seu segell a diversos establiments de renom. Amb ell fem un repàs per l’actualitat gastronòmica andorrana, les mancances i virtuts

La senyora Maria Montanya va ser l’autora del llibre ‘La cuina de casa meva’, un compendi de la gastronomia andorrana més ancestral. De fet, a la família Canturri els devem haver-se dedicat a mantenir-la i a propagar-la. Pel que fa a Miquel Canturri, que entrevistem a continuació, personalitza la vocació, la dedicació i el seguiment d’un treball que enorgulleix tothom que, d’una manera o una altra, estem vinculats amb la cuina i la restauració del país. La seva formació es va encetar a l’Escola Superior de Turisme de San Pol de Mar i abans de prendre la responsabilitat de fer-se càrrec de la cuina de l’Hostal, es va formar al País Basc, als restaurants Jaizubia i Lasa, i a les cuines del restaurant Boix de Martinet de Cerdanya, colze a colze amb el mestre Josep Maria Boix.

Durant molts anys en Miquel va oficiar a la cuina de l’Hostal, fins que l’any 1985 va inaugurar el Minim’s, un establiment que en aquells moments es va especialitzar en un oferiment de pica-pica (embotits, formatges, foie-gras, truites…); posteriorment el van llogar, per tornar-se’n a fer càrrec ara farà uns vuit anys. Seguidament, i amb la seva dona Mónica, passen a oferir una carta que parteix dels plats de sempre elaborats amb els conceptes més actuals.

En l’actualitat, en Miquel ens sorprèn en la seva activitat més emprenedora. Forma part d’una societat, MJM –Miquel Canturri, Joan Armengol i Marcel Llovera-, que regenta els establiments Andurguer Zero, amb els locals del Cap del Carrer i el d’Escaldes; dos locals a les pistes de Pas de la Casa-Grau Roig, Andburguer Zero i Valira i un Self Service; a més de la cerveseria Era Bauró a Andorra la Vella, juntament amb la marca de cervesa Boris d’elaboració pròpia. Encetem l’entrevista parlant de la Unió Hotelera, on forma part de la Comissió de Restauració, juntament amb Joan Antoni Azurmendi, Angelo Guitart i Carles Flinch.

No creus que una entitat com la Unió Hotelera hauria de ser professionalitzada pel que fa al seu funcionament?

Penso que funcionem molt bé mitjançant les comissions que es van creant per cada un dels temes que sorgeixen puntualment.

S’ha pensat en la necessitat de plantejar una classificació de restaurants?

Precisament amb la comissió que et referia ho tenim previst abordar tant bon punt s’acabin les jornades gastronòmiques ‘Andorra a Taula’. Està clar que és un tema cabdal i que mereix una dedicació plena per tal de classificar els establiments en funció de les activitats i especialitats de cadascú.

Un gremi de restauradors que funcionés amb autonomia, no tindria una capacitat de treball i de resolució més properes, dels temes que afecten al col·lectiu?

Això s’ha plantejat més d’una vegada, però penso que sota el paraigües de la Unió Hotelera podem conviure perfectament.

Com veus en general el sector de la restauració del país?

Som un país amb un gran nombre de restaurants per satisfer totes les necessitats del turisme que rebem. Per tant, hi ha establiments de molt diferents segments. Ara bé, en la línia de la restauració capdavantera, estic convençut que oferim un molt bon nivell.

Havíem tingut al país un restaurant amb una estrella Michelin, sota la batuta del xef Christian Zancheta…

Sóc una persona que ha estat sempre molt crítica amb el tancament del restaurant Aquarius, un establiment que ens donava prestigi i a la vegada era un repte professional per a la resta del col·lectiu. Dic això perquè penso que tenim establiments capaços de merèixer l’atenció de les guies més acreditades i hem de treballar tots plegats en aquesta direcció. Quan dic, tots plegats, vull dir restaurants, patronals, administració…

La producció agropecuària del país és suficient per acreditar una cuina autòctona?
Mica en mica anem progressant. No podem pretendre reivindicar una cuina de quilòmetre zero perquè hem partit des de fa molts anys d’una cuina de subsistència amb escassetat d’aliments de producció pròpia, però sí que és veritat que es va cuinant, cada vegada més, amb productes del país. Com a exemples, tenim la Carn de Qualitat d’Andorra, les trumfes, les hortalisses del país, etc. També disposem d’una varietat d’embotits genuïns, i la qualitat de la producció vinícola cada cop més està reconeguda arreu. En aquest sentit, també podem reivindicar que disposem de dues empreses elaboradores de cervesa.

Ja per acabar, una qüestió que ens consta que preocupa al sector. Disposem del personal adequat, suficientment preparat, en el moment convenient?

Tenim molts problemes en aquest terreny i que ens perjudiquen en gran manera. Per part de professionals catalans o espanyols existeix una equívoca mala imatge del país i de la problemàtica que els representa desplaçar- se a treballar a casa nostra -excessiva burocràcia, dificultats administratives, carestia de qualitat de vida- i, a la vegada, l’administració no facilita, amb les seves normatives, la incorporació de professionals forans.

http://www.ara.ad/especials/gastronomia/establiments-capacos-mereixer-latencio-acreditades_0_1727227405.html

 

 

Tags:

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.